|
predeleán adj. m., s. m., pl. predeléni; f. sg. predeleánă, pl. predeléne (Sursa: Ortografic )
| predelean substantiv | masculin | feminin | | nearticulat | articulat | nearticulat | articulat | | nominativ-acuzativ | singular | predelean | predeleanul | predeleană | predeleana | | plural | predeleni | predelenii | predelene | predelenele | | genitiv-dativ | singular | predelean | predeleanului | predelene | predelenei | | plural | predeleni | predelenilor | predelene | predelenelor | | vocativ | singular | predelene, predeleanule | predeleano | | plural | predelenilor | predelenelor |
|